31 de maig 2016

Baules de poesia.

m’he estimat molt la vida,
no com a plenitud, cosa total,
sinó, posem per cas, com m’agrada la taula,
ara un pessic d’aquesta salsa,
oh, i aquest ravenet, aquell all tendre,
què dieu d’aquest lluç,
és sorprenent el fet d’una cirera.
m’agrada així la vida,
aquest got d’aigua,
una jove que passa pel carrer
aquest verd 
aquest pètal 
allò 
una parella que s’agafa les mans i es mira als ulls,
i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,
com aquest passarell, 
aquell melic,
com la primera dent d’un infant. 
- Vicent Andrés Estellés

GràssisAlbert! ***


Qualsevol pot enfadar-se, això és molt senzill. Però enfadar-se amb la persona adequada, en el grau exacte, en el moment oportú, amb el propòsit just i del mode correcte, això, certament, no resulta tant senzill. 
Aristòtiol ( Ètica a Nicònam)

GràssisGerònima! ***


Puntall de lluna
fendit per altres llunes.
Agut, dardeges.
- Jordi Dorca

La lluna amiga
mai no se'n va 
sempre retorna
i refà el camí.
Ens acompanya
des d'allà dalt
moments de sol
moments de dol.
- Carme Rosanas

GràssisCarme! ***


Saber-te en totes les aromes
que hem viscut
i que guardo
com engrunes d’estels que,
un cop,
em vagarejaren el cos.
- Miquel Àngel Vich

Gràssis, Barbollaire! ***


Gener benigne. Sota
molt d’aire verd, les coses
avui no es fan esquerpes
ni el lloc és àrid. Mira:
tres llimones, posades

a l’aspre de la llosa.
Perquè es mullen de sol
i pots considerar
sense dubte ni pressa
la mètrica senzilla

que les enllaça, et penses
que signifiquen res?

Mira, i ja han estat
prou per tu.
Cor seduït,
renúncia des d’ara,
calla. No faràs teu
el joc de tres llimones
a l’aspre d’una llosa.
Ni sabràs aixecar
protesta abans de perdre’l.

Cap surt de la memòria
no abolirà la plàcida
manera de morir-se
que tenen els records.

- Gabriel Ferrater

Gràssis, Elfreelang!

Tot va començar amb un mail que vaig rebre d'en Jordi Dorca, on em convidava a seguir una cadena amb el fi de compartir poesia o, millor dit, aquelles paraules que un dia ens van "marcar" d'alguna manera. 
Aquestes són les paraules que m'han arribat fins ara. També han arribat altres mails d'amics blocaires que per motius personals no l'han poguda seguir. 
Vos ho agraeixo moltíssim a tots!

26 de maig 2016

" El dia D "

Ahir, 25 de maig de 2016, vas començar una nova vida. 
Van quedar enrere els dies de dur treball, les nits d'insomni, 
les ordres, els caps, els companys de feina i ... 
el despertador.

Va ser un dia emocionant, 
de somriures i llàgrimes, de regals, 
de felicitacions i reconeixements.



Sent testimoni de primera línia, 
com a germana i fotògrafa de pa sucat amb oli, 
vaig poder observar com tots els assistents 
et van demostrar la seva estima.

Ara comença una bella etapa, on disposaràs de tot el temps 
per gaudir de tot allò que t'omple de veritat, 
els fills, els néts i tots els que t'estimem.
RELAXA'T  i  ViU!!  ❤

23 de maig 2016

[ . . . ]

[pausa]
Els anys arrufen la pell,
però renunciar a l'entusiasme
arronsa l'ànima. 
(Traducció lliure d’Albert Schwaitzer)

21 de maig 2016

Queda't al meu costat.

"Passeig", escultura en bronze de Didier Lourenço
Quan el teu cos desaparegué
passeig avall, un pensament
fugisser s'esvaí entre la gent.
Meus ulls quedaren amarats
del teu somriure. Esperançats,
potser  per un instant,
dibuixaren el teu retorn. 
                       (setembre-2015)

16 de maig 2016

Bufar i . . .

Cirrus fibrats al capvespre a  RELATS CONJUNTS 

v  Bufa fort!
v  Ara mateix?
v  Sí, no perdis temps.
v  fuuu ... fuuu ... fuuuuuuu
v  Veus?
v  Ohhh, és groc ataronjat!
v  Tota la calidesa del teu cor s'hi ha ficat.
v  I ara?
v  Ara ens arribarà temps de bonança.
v  Segur, mare? 
v  No dubtis mai del teu cor.

14 de maig 2016

TOTS a UNA!


Conten que, fa temps, hi havia un poblet petitó a l'interior d'una illa, on la majoria dels seus habitants vivien del món del calçat. L'objectiu dels empresaris era fer arribar les seves sabates a tots els continents, muntant més botigues, objectiu que no compartien els treballadors. Cada temporada es repetien les queixes que les empreses anaven malament, quan en realitat sempre havia suculents beneficis.

Els treballadors estaven farts de tanta barra i es van reunir, a la sortida de les fàbriques, en un descampat prop de l'estació del tren. Volien trobar una solució perquè part de la seva producció arribés als pobles menys afavorits. Treballant en aquest món, no podien entendre com encara podia haver-hi nens sense sabates.

En aquell temps, a l'ajuntament, s'estava debatent si rehabilitar el vell teatre. Tots els polítics parlaven de vergonyoses quantitats de diners, però ningú donava solucions reals. I així anaven passant mesos i anys i el teatre seguia deteriorant-se més i més.

La nit era fresqueta, tot i així no va faltar ningú. Tots van desenvolupar les seves propostes. Totes es van posar a votació. La més votada consistia a proposar al consistori que els deixés rehabilitar el teatre, que ho farien en hores lliures si els abonaven el cost dels materials. D'altra banda, parlarien amb els empresaris perquè els permetessin comprar tots els parells de sabates amb tares al preu de cost. La majoria de tares eren insignificants i mai anirien a cap de les botigues de marca. Dit i fet!.

Després d'uns quants dies  de  difícils negociacions es van posar a treballar en el projecte. En quatre mesos  el  teatre estava a punt d'obrir les portes. Entre tots aportaren  les  seves habilitats artístiques, de cada funció van poder treure diners per a les sabates que anaren a parar a les mans dels que tant ho necessitaven.

Expliquen també que, passats uns anys, els empresaris van donar la feina a altres països on el cost de mà d'obra i materials era més barat, tancant gairebé totes les empreses d'aquell poblet petitó de l'interior de l'illa.

* La meva aportació a la nova secció "El racó d'escriure" de  ANTAVIANA, (Imatges del seu blog).

12 de maig 2016

DiJOUS GROS

La quarta edició del Dijous Gros va confirmar, el passat 5 de maig, la consolidació d'aquest mercat recuperat per iniciativa de l'ajuntament d'Inca i els comerciants locals, per tal de dinamitzar el comerç a la ciutat. Inca ja compta amb el Dijous Bo com a emblema comercial, però ha volgut recuperar al seu germà bessó, una fira que té els seus orígens al segle XIX, quan la ciutat celebrava el Dijous Bo per partida doble, un al novembre i l'altre al maig.













11 de maig 2016

Homenatge blocaire a l'OLGA XIRINACS.

Amb aquests poemes que formen el Calendari de l'any de l'Olga, m'uneixo a l'homenatge que li fem des de casa, desitjant-li un any ple d'harmonia i pau. 

CALENDARI DE L’ANY  (16)

Follet de gener
groc de llessamí,
el sol et pregunta
si vols venir amb mi.

Carícia mimosa,
núvol de febrer,
de tan lluminosa
ets somni lleuger.

Buf del vent de març
porta un núvol fosc
amb pluja abundosa
i un llamp tremolós.

Abril, gota d’aigua
que d’una en fas mil,
els ulls veuen perles
i el sol va per dins.


Maig de l’aigua en raig, 
omple-me’n els ulls, 
que de tant plorar, 
ara els trobo buits. 

Juny de blat, cap altre 
toca l’infinit 
dels camps del Vallès 
quan hi cau la nit. 

Juliol cargola fulles 
al voltant dels albercocs, 
resina dels ametllers 
regalima a poc a poc.

Agost, llum torrada,
cap a la muntanya
creix una tempesta
de neu regalada.

Colors de setembre,
robins de magrana,
el raïm que esclata,
crec- crec d’avellanes.

L’octubre s’acosta
amb colors de mel,
s’amaga a la costa
i una barca el pren.

Novembre té capa
de núvols ponents: 
tots els mesos dormen
sota el cel rogent.

I arriba desembre
que s’encén el crit
de Nadal que esclata
al pic de la nit.

Olga Xirinacs-16

02 de maig 2016

De mi mateixa

Despullar-me i repassar pam a pam
tot el meu cos, envellit pel pas
d'un temps que ha ferit, forjat,
omplert cada racó d'un cor cansat

Repassar cada somni,  cada idea,
totes les veritats i les mentides
Perdonar  les imprecisions, els dubtes,
refer tots els camins decantats

Desfer-me peça a peça,
descobrir el per què de cada fet,
començant des de la mirada neta,
desxifrar-me per entendre'm

I sabent-me, prendre'm estima